Entradas

MORIR A LA DÉNIA DEL SEGLE XI. EL MÓN FUNERARI A TRAVES DE LA IA

-
Imagen
L’entrada d’avui és la primera d’una sèrie amb la qual volem fer evident que, sovint, una imatge val més que mil paraules. Des de fa uns mesos, hem començat a treballar amb allò que s’anomena intel·ligència artificial. Considerem necessari modernitzar-nos i aprofitar tot allò de positiu que ens ofereix aquesta revolució tecnològica, sobretot en el nostre camp del patrimoni i arqueologia.. Així doncs, hem combinat els coneixements obtinguts a partir de les diverses excavacions arqueològiques realitzades al nucli històric de Dénia durant els darrers anys amb els textos i documents que ens il·luminen sobre un dels moments més esplendorosos de la nostra ciutat: la Dāniya andalusina, capital de la Taifa de Dénia. Dit això, el tema que ens ocupa avui és el món funerari islàmic, que es va desenvolupar a Dénia entre els segles IX i XIII. Comencem amb una breu explicació del ritu funerari islàmic. Durant la dominació islàmica (segles VIII al XV) a al-Àndalus, el ritu funerari seguia els princip...
3 comentarios
Leer más

La grandesa d´un poble és el seu terme. Que perdem amb el PAI Pego-Golf?

-
Imagen
Històricament, des del naixement de les primeres societats, els termes municipals han estat el cor del desenvolupament dels pobles. Han sigut font de riquesa, de vida i d’identitat. A Pego, aquest vincle amb el territori és especialment intens: el seu terme ha estat habitat ininterrompudament des de la prehistòria fins als nostres dies, sempre estretament lligat a l’agricultura i la ramaderia. Vestigis i jaciments arqueològics com les viles romanes, les alqueries andalusines, o les estructures tradicionals que encara podem trobar escampades pel paisatge —com els marges de pedra seca, els assagadors, les sénies, les cases de camp o els corrals— són testimonis d’una relació íntima del poble de Pego amb la terra. Són molt més que elements funcionals: són patrimoni col·lectiu, carregat de memòria. Qui no recorda els viatges amb el cotxe del uelo, o anar caminant al porrat amb la uela, assenyalant-nos l’ermita de Sant Antoni, el barranc de Tarcó o la partida de Favara, amb un nom que ens pa...
1 comentario
Leer más

Daniya, Dénia i com el patricova ens demostra la responsabilitat d´época islámica front a l´especulació dels segles XX i XXI

-
Imagen
Dénia, el PATRICOVA i la saviesa urbana d'Al-Àndalus L’entrada de hui és més bé una reflexió, fruit d’una anècdota viscuda durant una de les últimes pluges intenses que van caure sobre la ciutat de Dénia. En aquell moment, tota la zona dels carrers La Via, Avinguda d’Alacant i el Saladar va quedar completament anegada. Però, curiosament, en arribar al carrer Quevedo, l’aigua drenava de forma molt eficient, deixant el carrer totalment transitable, creant una zona de transició entre la Dénia inundada i la que no. Potser t’ha sonat alguna vegada aquest nom tan llarg o l’has sentit últimament a causa de la DANA que va afectar l'entorn de València al novembre de l’any passat: aquest és el  PATRICOVA . Doncs bé, darrere d’aquest acrònim s’amaga una eina clau per al territori valencià: el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació . I per a què serveix, exactament? Per a una cosa tan bàsica com saber en quins llocs hi ha més risc d’inundació i què podem fer per evit...
Publicar un comentario
Leer más

ALCALÀ DE LA JOVADA. UN CONJUNT PATRIMONIAL DE GRAN INTERÈS

-
Imagen
A la entrada de hui... Descobrim el patrimoni d'Alcalà de la Jovada Avui parlem d’un poble que, malgrat la seua aparença tranquil·la i la seua ubicació a l’interior de la Marina Alta, amaga una gran riquesa històrica i cultural. Els que el visitem sovint no ens cansem mai de recórrer els seus carrers ni de caminar pel seu terme. Es tracta d’Alcalà de la Jovada. Situat al cor de la Vall d’Alcalà, aquest petit municipi —que a l’hivern no arriba als 150 habitants— és un lloc ideal per connectar amb la natura que l’envolta i, al mateix temps, gaudir de la seua rica gastronomia i del valor del seu patrimoni històric. En l’entrada de hui, vos volem recomanar una visita d’un dia si sou de prop, o de dos dies si veniu de més lluny, ja que el poble ofereix rutes senderistes, elements patrimonials que val la pena descobrir, bons llocs per dinar i fins i tot un hotel rural on podeu passar la nit. Un dels elements més destacats de la història d’Alcalà de la Jovada és la figura d’Al-Azraq, c...
Publicar un comentario
Leer más

Quan les pedres parlen. La inscripció de la torre del llavador

-
Imagen
A la entrada de hui presentem una inscripció que, sovint, passa desapercebuda pels vianants que passegen per la ronda de les muralles. Aquesta requereix una observació molt atenta del parament de la Torre del Llavador, i, de fet, fins i tot parant-se a observar-la, és força complicat interpretar el missatge que les lletres gravades a la pedra volen transmetre. Per això, mitjançant una anàlisi i transcripció de la mateixa, us portem hui el seu significat. Esperem que, quan passeu davant la torre, la busqueu! Cal dir que no som els primers a transcriure aquesta inscripció. La primera publicació sobre l'existència d'aquesta data de l'any 1985, en un treball monogràfic sobre el Castell de Dénia (lvars i Gisbert, 1985: 55-63). Més tard, l'any 1995, es publica la seva transcripció i anàlisi a la revista Estudis Castellonencs (Algarra, 1995) mes tard tambe publicada al llibret informatiu sobre el castell de Denia, el 2013. En aquesta, s'analitza la inscripció, formada pe...
1 comentario
Leer más

Pedra, pedrapiquers i hipocresia institucional a l´ajuntament de Dénia

-
Imagen
L'entrada de hui és, més que res, una reflexió arran de la presentació de la col·lecció monogràfica de Josep Ivars sobre la pedra picada o de cantera i sobre aquells que la van fer possible: els pedrapiquers. No voldríem començar aquest article sense abans felicitar i donar les gràcies a l’autor per aquesta obra, on documenta, un per un, els vestigis de la gran indústria que va tindre el poble de la Xara en les faenes de canteria: tots aquells brancals de porta, cantoneres de cases bones, voreres de carrers, etc. Però, sobretot, per haver posat noms i cognoms als mestres pedrapiquers que ho feren possible. Gràcies, Pep. El noble art de picar pedra El treball de picar pedra ha sigut, al llarg dels segles, un dels oficis més durs i alhora més imprescindibles en la construcció tradicional. Els mestres pedrapiquers eren els encarregats de transformar la roca viva de les muntanyes en blocs de pedra perfectament treballats, donant forma a carreus, brancals, dovelles, llindes i molts altr...
1 comentario
Leer más