Entradas

LES PARTIDES RURALS DE DÉNIA. UN REFLEX DEL PASSAT ALS TOPÒNIMS LOCALS (Volum I)

Imagen
L’article de hui és una breu revisió divulgativa d’algunes de les partides més conegudes de Dénia, amb la finalitat que entenguem que els topònims locals són un reflex de la història de la nostra ciutat. Anem a ubicar cronològicament la creació d’aquests noms i a entendre’n la causalitat. Els noms de les partides rurals de Dénia són molt més que simples etiquetes geogràfiques: són fragments de memòria col·lectiva que ens defineixen com a poble, claus per entendre com era —i com ha evolucionat— el nostre paisatge i el nostre passat. Cada nom guarda una història: alguns ens parlen de les formes del terreny, d’antigues activitats agrícoles hui desaparegudes o de la presència de l’aigua, tan preuada en aquells temps i tan malgastada en l’actualitat; altres, de les persones que habitaren aquestes terres o dels déus i sants als quals es venerava. Recórrer la toponímia de Dénia és com obrir un llibre viu d’història local, escrit a peu de camí, entre bancals i alqueries. En un moment en què el...

MORIR A LA DÉNIA DEL SEGLE XI. EL MÓN FUNERARI A TRAVES DE LA IA

Imagen
L’entrada d’avui és la primera d’una sèrie amb la qual volem fer evident que, sovint, una imatge val més que mil paraules. Des de fa uns mesos, hem començat a treballar amb allò que s’anomena intel·ligència artificial. Considerem necessari modernitzar-nos i aprofitar tot allò de positiu que ens ofereix aquesta revolució tecnològica, sobretot en el nostre camp del patrimoni i arqueologia.. Així doncs, hem combinat els coneixements obtinguts a partir de les diverses excavacions arqueològiques realitzades al nucli històric de Dénia durant els darrers anys amb els textos i documents que ens il·luminen sobre un dels moments més esplendorosos de la nostra ciutat: la Dāniya andalusina, capital de la Taifa de Dénia. Dit això, el tema que ens ocupa avui és el món funerari islàmic, que es va desenvolupar a Dénia entre els segles IX i XIII. Comencem amb una breu explicació del ritu funerari islàmic. Durant la dominació islàmica (segles VIII al XV) a al-Àndalus, el ritu funerari seguia els princip...

La grandesa d´un poble és el seu terme. Que perdem amb el PAI Pego-Golf?

Imagen
Històricament, des del naixement de les primeres societats, els termes municipals han estat el cor del desenvolupament dels pobles. Han sigut font de riquesa, de vida i d’identitat. A Pego, aquest vincle amb el territori és especialment intens: el seu terme ha estat habitat ininterrompudament des de la prehistòria fins als nostres dies, sempre estretament lligat a l’agricultura i la ramaderia. Vestigis i jaciments arqueològics com les viles romanes, les alqueries andalusines, o les estructures tradicionals que encara podem trobar escampades pel paisatge —com els marges de pedra seca, els assagadors, les sénies, les cases de camp o els corrals— són testimonis d’una relació íntima del poble de Pego amb la terra. Són molt més que elements funcionals: són patrimoni col·lectiu, carregat de memòria. Qui no recorda els viatges amb el cotxe del uelo, o anar caminant al porrat amb la uela, assenyalant-nos l’ermita de Sant Antoni, el barranc de Tarcó o la partida de Favara, amb un nom que ens pa...

Daniya, Dénia i com el patricova ens demostra la responsabilitat d´época islámica front a l´especulació dels segles XX i XXI

Imagen
Dénia, el PATRICOVA i la saviesa urbana d'Al-Àndalus L’entrada de hui és més bé una reflexió, fruit d’una anècdota viscuda durant una de les últimes pluges intenses que van caure sobre la ciutat de Dénia. En aquell moment, tota la zona dels carrers La Via, Avinguda d’Alacant i el Saladar va quedar completament anegada. Però, curiosament, en arribar al carrer Quevedo, l’aigua drenava de forma molt eficient, deixant el carrer totalment transitable, creant una zona de transició entre la Dénia inundada i la que no. Potser t’ha sonat alguna vegada aquest nom tan llarg o l’has sentit últimament a causa de la DANA que va afectar l'entorn de València al novembre de l’any passat: aquest és el  PATRICOVA . Doncs bé, darrere d’aquest acrònim s’amaga una eina clau per al territori valencià: el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació . I per a què serveix, exactament? Per a una cosa tan bàsica com saber en quins llocs hi ha més risc d’inundació i què podem fer per evit...

ALCALÀ DE LA JOVADA. UN CONJUNT PATRIMONIAL DE GRAN INTERÈS

Imagen
A la entrada de hui... Descobrim el patrimoni d'Alcalà de la Jovada Avui parlem d’un poble que, malgrat la seua aparença tranquil·la i la seua ubicació a l’interior de la Marina Alta, amaga una gran riquesa històrica i cultural. Els que el visitem sovint no ens cansem mai de recórrer els seus carrers ni de caminar pel seu terme. Es tracta d’Alcalà de la Jovada. Situat al cor de la Vall d’Alcalà, aquest petit municipi —que a l’hivern no arriba als 150 habitants— és un lloc ideal per connectar amb la natura que l’envolta i, al mateix temps, gaudir de la seua rica gastronomia i del valor del seu patrimoni històric. En l’entrada de hui, vos volem recomanar una visita d’un dia si sou de prop, o de dos dies si veniu de més lluny, ja que el poble ofereix rutes senderistes, elements patrimonials que val la pena descobrir, bons llocs per dinar i fins i tot un hotel rural on podeu passar la nit. Un dels elements més destacats de la història d’Alcalà de la Jovada és la figura d’Al-Azraq, c...

Quan les pedres parlen. La inscripció de la torre del llavador

Imagen
A la entrada de hui presentem una inscripció que, sovint, passa desapercebuda pels vianants que passegen per la ronda de les muralles. Aquesta requereix una observació molt atenta del parament de la Torre del Llavador, i, de fet, fins i tot parant-se a observar-la, és força complicat interpretar el missatge que les lletres gravades a la pedra volen transmetre. Per això, mitjançant una anàlisi i transcripció de la mateixa, us portem hui el seu significat. Esperem que, quan passeu davant la torre, la busqueu! Cal dir que no som els primers a transcriure aquesta inscripció. La primera publicació sobre l'existència d'aquesta data de l'any 1985, en un treball monogràfic sobre el Castell de Dénia (lvars i Gisbert, 1985: 55-63). Més tard, l'any 1995, es publica la seva transcripció i anàlisi a la revista Estudis Castellonencs (Algarra, 1995) mes tard tambe publicada al llibret informatiu sobre el castell de Denia, el 2013. En aquesta, s'analitza la inscripció, formada pe...