Descubre el patrimonio de Dénia y de la Marina Alta!

  La cathédrale Saint-Pierre de Genève est le monument religieux le plus emblématique de la ville et une référence architecturale dans la région. Sa construction remonte au XIIᵉ siècle, à une époque où l’art roman était pleinement consolidé en Europe occidentale. Le projet initial de la cathédrale répondait aux canons de ce style : murs épais, ouvertures étroites, chapiteaux décorés de motifs végétaux et géométriques, et un plan qui recherchait la solidité et le caractère protecteur propres à la spiritualité romane. Cette première phase reflète l’influence du roman bourguignon, car Genève était étroitement liée aux courants architecturaux issus de l’abbaye de Cluny et d’autres grandes fondations monastiques. Au cours des XIIIᵉ et XIVᵉ siècles, la cathédrale connut une transformation profonde avec l’arrivée du gothique. Le nouveau style apporta une conception différente de l’espace sacré : on ouvrit de plus larges fenêtres qui permirent l’entrée de la lumière, les murs furent allégé...

L’article de hui és una breu revisió divulgativa d’algunes de les partides més conegudes de Dénia, amb la finalitat que entenguem que els topònims locals són un reflex de la història de la nostra ciutat. Anem a ubicar cronològicament la creació d’aquests noms i a entendre’n la causalitat. Els noms de les partides rurals de Dénia són molt més que simples etiquetes geogràfiques: són fragments de memòria col·lectiva que ens defineixen com a poble, claus per entendre com era —i com ha evolucionat— el nostre paisatge i el nostre passat. Cada nom guarda una història: alguns ens parlen de les formes del terreny, d’antigues activitats agrícoles hui desaparegudes o de la presència de l’aigua, tan preuada en aquells temps i tan malgastada en l’actualitat; altres, de les persones que habitaren aquestes terres o dels déus i sants als quals es venerava. Recórrer la toponímia de Dénia és com obrir un llibre viu d’història local, escrit a peu de camí, entre bancals i alqueries. En un moment en què el...

L’entrada d’avui és la primera d’una sèrie amb la qual volem fer evident que, sovint, una imatge val més que mil paraules. Des de fa uns mesos, hem començat a treballar amb allò que s’anomena intel·ligència artificial. Considerem necessari modernitzar-nos i aprofitar tot allò de positiu que ens ofereix aquesta revolució tecnològica, sobretot en el nostre camp del patrimoni i arqueologia.. Així doncs, hem combinat els coneixements obtinguts a partir de les diverses excavacions arqueològiques realitzades al nucli històric de Dénia durant els darrers anys amb els textos i documents que ens il·luminen sobre un dels moments més esplendorosos de la nostra ciutat: la Dāniya andalusina, capital de la Taifa de Dénia. Dit això, el tema que ens ocupa avui és el món funerari islàmic, que es va desenvolupar a Dénia entre els segles IX i XIII. Comencem amb una breu explicació del ritu funerari islàmic. Durant la dominació islàmica (segles VIII al XV) a al-Àndalus, el ritu funerari seguia els princip...