ALCALÀ DE LA JOVADA. UN CONJUNT PATRIMONIAL DE GRAN INTERÈS

A la entrada de hui... Descobrim el patrimoni d'Alcalà de la Jovada

Avui parlem d’un poble que, malgrat la seua aparença tranquil·la i la seua ubicació a l’interior de la Marina Alta, amaga una gran riquesa històrica i cultural. Els que el visitem sovint no ens cansem mai de recórrer els seus carrers ni de caminar pel seu terme. Es tracta d’Alcalà de la Jovada.

Situat al cor de la Vall d’Alcalà, aquest petit municipi —que a l’hivern no arriba als 150 habitants— és un lloc ideal per connectar amb la natura que l’envolta i, al mateix temps, gaudir de la seua rica gastronomia i del valor del seu patrimoni històric.

En l’entrada de hui, vos volem recomanar una visita d’un dia si sou de prop, o de dos dies si veniu de més lluny, ja que el poble ofereix rutes senderistes, elements patrimonials que val la pena descobrir, bons llocs per dinar i fins i tot un hotel rural on podeu passar la nit.

Un dels elements més destacats de la història d’Alcalà de la Jovada és la figura d’Al-Azraq, conegut popularment com el moro dels ulls blaus. Aquest cabdill musulmà va liderar les revoltes contra Jaume I al segle XIII i va governar aquest territori fins a la seua mort. La seua influència ha perviscut en la memòria popular, però també en el paisatge i en les estructures antigues que trobem a la zona. Tant els castells com moltes de les cases tradicionals conserven murs de fàbrica andalusina i morisca, testimonis visibles d’un passat que encara es respira pels carrers del poble.



Escultura conmemorativa de Al-Azraq, ubicada al carrer del Calvari, just al darrere de l´edifici de 
l´ajuntament.


Per començar el nostre recorregut, ens dirigim a l’Església de la Puríssima Concepció, un edifici construït al segle XVII, de planta rectangular, amb estructura de creu llatina, la qual, segons contaralles locals, es va construir sobre les restes del Palau d´Al-Azraq, tot i que no s´ha portat a terme ninguna intervenció arqueologica que ho confirme. Amb una façana simple pero una portalada de sillars de pedra ben tallats i arc de mig punt dovellat, tipic de l´arquitectura del segle XVII.



Vista de la façana de l´esglesia, ubicada a la plaça principal del poble, a la vora de l´ajuntament.


En un principi, la Vall d'Alcalà formava part de la parròquia de Gallinera, però la creixent població i la necessitat d’una nova seu eclesiàstica va fer que es construira aquesta església, simbol del moment algid que vivia tota esta vall en el segle XVII amb l´agricultura i la ramaderia. Amb la seua arquitectura austera, aquesta església ens transporta als temps en què la fe i la comunitat eren el cor del poble. La esglesia es troba ubicada damunt un tall que fa la muntanya, i les seues parets altes i amb petites finestres li donen un aire de fortalessa, i això es degut a que aquestes esglesies tenien la funcionalitat, en cas d´emergència o guerra, refugiar a la població, podriem dir que eren els castells de Déu.


Vista del mur orientat a nord, on podem veure que es tracta d´una esglesia amb una doble funcionalitat de culte i defensa, una esglesia-fortalessa.


A prop de la plaça Major trobem el llavador municipal, construït l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera. Va ser un moment en què l’Estat va fer una gran inversió en infraestructures públiques als pobles de l’interior de la Marina, i per això aquests llavadors són tan típics de la zona.

Aquest element de l’arquitectura popular, restaurat a mitjans dels anys noranta, ens recorda com les dones del poble es reunien en aquest espai per rentar la roba, però també per compartir històries, xafarderies i moments de convivència. Era un autèntic punt de trobada social.

Tot i que ha perdut la seua funció original amb l’aparició de la rentadora, el llavador encara conserva el seu encant i serveix com a font i lloc de recollida d´aigua per als llauradors. Si vols refrescar-te amb aigua freda de veritat, és el lloc ideal.


Vista de la façana del llavador



Però el veritable tresor de Alcalà de la Jovada es troba en els seus voltants, al seu terme. Si ens allunyem una mica del nucli urbà, descobrirem els despoblats moriscos, un d´ells i el que creiem mes important per la seua estructura urbana i conservació és el despoblat de l´adsubieta, un llogaret morisc format per més de set cases, normalment estructurades en dues o tres habitacions i un corral per al ramat domestic. Aquest antic poblat va ser habitat fins al segle XVII, quan la zona va quedar pràcticament despoblada després de l’expulsió dels moriscos. 


Vista satel.lit del despoblat morisc de l´atzuvieta, amb les cases organitzades en filera a les dos vores de un carrer principal.


Actualment, les ruïnes que es conserven són un gran testimoni de la forma de vida dels moriscos que poblaren el nostre territori des de la conquesta cristiana fins a la seua expulsió, l’any 1609. Van quedar abandonades de manera precipitada i, per això, han patit molt poques transformacions al llarg dels segles. De fet, moltes de les cases van ser reutilitzades com a corrals per als ramats del poble.


Des del mateix despoblat morisc de l’Atzuvieta podem agafar la senda que ens porta fins a un dels paratges amb les millors vistes de la Vall de Gallinera: la Penya Foradà. Aquesta muntanya destaca a l’horitzó per una espectacular perforació a la roca, fruit de l’erosió. Es tracta d’un arc natural que, a més de ser un punt privilegiat per a l’observació del paisatge, també és lloc de pelegrinatge per a aquells que busquen la connexió amb la natura i el cel.


Una vegada a l’any es pot observar un fenomen astronòmic molt especial, conegut com l’alineació solar, durant el qual un raig de sol travessa el forat de la Penya i il·lumina una parcel·la del poble de Benissivà. Justament en eixe punt, Felip III va manar construir un monestir després de l’expulsió dels moriscos, que més tard va ser destruït per un terratrémol. És un esdeveniment únic que atrau curiosos i amants de la natura cada any.


Un altre dels grans atractius d’Alcalà són les dues neveres de gel: la nevera de dalt i la nevera de baix. Aquestes estructures es construïren al segle XVIII, durant el període conegut com a petita edat de gel, quan nevava més sovint a les nostres muntanyes. La neu s’hi premsava fins a convertir-se en gel i es dipositava dins d’aquests pous, on es conservava fins a la primavera i fins i tot entrat l’estiu. Després, el gel es transportava de nit fins a la costa, on era molt valorat.


Alcalà de la Jovada: un poble menut amb una gran història

Alcalà de la Jovada és un poble menut, però ple de tresors que ens parlen de la història, la cultura i les llegendes que han forjat la nostra terra. Un lloc perfecte per a qui vol descobrir l’essència més autèntica de la Marina Alta, més enllà del soroll i les aglomeracions, envoltat del silenci de les muntanyes i de les històries antigues que encara hi ressonen.

Recomanació de visites

Ruta d’un matí + dinar

  • Alcalà de la Jovada

  • Despoblat morisc de l’Atzuvieta

  • Penya Foradà

  • Nevera de Baix

  • Tornada a Alcalà

Dinar recomanat:
Una bona paella o un arròs al forn al restaurant Vicent de la Tona (és important reservar amb antelació).


Visita de dos dies

Per als qui veniu de més lluny o voleu aprofundir en el patrimoni del poble, recomanem fer nit a l’hotel La Font d’Alcalà, un allotjament amb encant al centre del poble.

L’endemà podeu completar la visita amb més calma, descobrint els diferents espais patrimonials del poble i els seus voltants. A més, teniu l’opció de concertar visites guiades amb l’empresa Viu Verd, especialitzada en rutes interpretatives amb guies experts en història i arqueologia local. Una experiència molt enriquidora per entendre millor tot allò que veieu.

                                                             https://www.viveviuverd.es/

                                   VIVE VIU VERD




Comentarios

Entradas populares de este blog

ELS FORNS DE CALÇ, ELS GRANS OBLIDATS DE LES NOSTRES MUNTANYES

Quan les pedres parlen. La inscripció de la torre del llavador

Pedra, pedrapiquers i hipocresia institucional a l´ajuntament de Dénia