Descubre el patrimonio de Dénia y de la Marina Alta!

Fa un temps, Donald Trump va sorprendre el món afirmant que els Estats Units haurien d’annexionar-se Groenlàndia. No ho deia com una excentricitat qualsevol, tot i que si, sinó amb un argument molt concret: segons ell, Groenlàndia era una peça clau per a la seguretat nacional nord-americana. Una terra llunyana, freda, aparentment aliena al dia a dia de la majoria de ciutadans, passava a ser presentada com un element essencial per a la supervivència del país. Si una gran potència pot entendre que el control i la preservació d’un territori és una qüestió estratègica de primer ordre, com és possible que nosaltres encara no siguem capaços d’entendre que conservar el nostre territori és una qüestió de supervivència col·lectiva? No només econòmica, sinó social, cultural i identitària. Ens han venut que el turisme és allò realment important, que la terra ja no dona i cal abandonar, pero ningú ens diu el que comporta aquest abandó. Qualsevol persona que arriba al país valencià, ja siga per c...

La entrada de hui és el fruit d’un passeig que vam fer alguns amics pels voltants d’Alcalà de la Jovada amb el propòsit de fer temps entre el dinar que havíem disfrutat a casa Vicent de la Tona, restaurant al qual vos recomanem que aneu sobretot a l’hivern!, i l’hora de la crema de la foguera de Sant Antoni. Alcalà de la Jovada es troba a l’extrem interior de la Marina Alta, al nord de la província d’Alacant, en ple cor de la Vall d’Alcalà. El municipi s’assenta en un entorn de muntanya mediterrània, envoltat de serres i barrancs que formen part del sistema prebètic, amb un paisatge marcat pels bancals de secà, els conreus tradicionals i les masses forestals, cada vegada més exteses però últimament arrasades per un devastador incendi. La seua situació, allunyada de la franja litoral, difícilment connectada amb la Marina Alta però amb millor connexió amb el Comtat, ha fet d’Alcalà de la Jovada un espai històricament vinculat al món rural i a les vies naturals de comunicació entre valls....

Quan parlem de la conquesta feudal del territori valencià al segle XIII, sovint pensem en grans reis i exèrcits: Jaume I, la noblesa aragonesa i catalana amb les seues hosts o les ordres militars. Però la història real de l’interior muntanyós d’Alacant no es pot entendre sense una figura clau, tan complexa com fascinant: Al-Azraq . Lluny de ser un simple “cabdill rebel”, Al-Azraq va ser un autèntic senyor del territori , un líder polític i militar andalusí que va saber controlar, negociar i defensar durant dècades un ampli espai muntanyós del nord de l’actual província d’Alacant. Qui va ser Al-Azraq? El seu nom àrab oficial fou Abū ‘Abd Allāh Muḥammad ibn Huḏayl , però fou conegut popularment amb el sobrenom d’ Al-Azraq , que significa “el Blau”, probablement pel color dels seus ulls o del seu turbant. Fou un cabdill musulmà actiu durant la primera meitat del segle XIII, en un moment de profunda transformació del Sharq al-Andalus, marcat per la desfeta del poder almohade, la fragmen...

Quan pensem en Nadal, pensem en llums, regals i, a algunes cases, en el Pare Noel o Santa Claus, tradicionalment relacionat amb sant Nicolau de Bari. Però pocs imaginarien que, a tocar de la platja de la Marineta Cassiana, a Dénia, hi hagué una ermita, dins les ruïnes d’una fortalesa medieval, dedicada a sant Nicolau: un sant molt més antic, molt més mediterrani del que solem pensar. Sobre aquell turó, conegut com el Tossal de Sant Nicolau, s’alçava una fortalesa medieval coneguda com el castell d’Olimbroi o Orimbroi. Un castell que no només formà part de la història de Dénia, moment en què la ciutat va arribar a tindre dos castells, sinó que també ens permet reflexionar sobre com la ciutat ha anat esborrant el seu patrimoni i el seu passat en nom del progrés. Recreació hipotètica del castell d´Olimbroi coronant el tossal,a partir  de fotografies i gravats. Aquest article vol contar aquesta història amb calma, amb context i amb una mirada didàctica, perquè qualsevol lector puga ent...

«Bona nit, cresol… que la llum s’apaga». Així deia el refrany o dita que els homes del camp solien murmurar quan drenaven l’última gota d’oli i deixaven apagat l’antic utensili lluminós al costat de la taula de nit. Aquesta dita ha arribat fins als nostres dies com a expressió per fer entendre que una cosa no té solució i cal deixar-la córrer, o simplement per acomiadar-se abans d’anar-se’n al llit. A la casa de camp familiar, al Racó, com diem nosaltres, hi ha un cresol de llautó amb quatre puntes. No és una peça de museu, tot i que aquest tipus d’objectes solen formar part de diverses col·leccions etnològiques dels pobles valencians, ni tampoc una curiositat trobada en un rastre: és un objecte que ha estat sempre allí, formant part essencial de la vida dels nostres avantpassats. Aquella gent, que vivia del camp i per al camp, seguia el ritme de les estacions; generacions lligades a la terra que coneixien bé la importància de la llum, de la calor i del temps. El cresol funcionava amb ...

La iglesia parroquial del Salvador es el gran hito monumental de Torla-Ordesa. Se trata de un edificio levantado en el siglo XVI, en el marco del tardogótico aragonés, aunque con reformas posteriores que han marcado su aspecto actual. Se ubica en un emplazamiento escénico y privilegiado, en lo alto de la población de Torla, sobre la roca madre, y con un telón de fondo inmejorable, el macizo de Mondarruego. Su silueta se ha convertido en una de las estampas más reconocibles del Pirineo aragonés.  Ilustración mediante IA que nos muestra una escena de reunión de feligreses en el siglo XVI, cuando se construye la misma En esta entrada de nuestro blog vamos a acercarnos, de manera amena, a su contexto histórico, a la evolución constructiva, a la forma de su planta y alzado, a los materiales y cubiertas, a la torre y al pórtico, a su relación con el paisaje y con la villa de Torla, y a su conservación, comparándola además con otras iglesias del valle de Broto. Contexto histórico Torla-Or...