Mirem els nostres horts, que ens contaran la seua història
Hi ha vegades que la terra ens parla. I no ho fa amb paraules ni amb llibres, sinó a través de xicotets objectes que apareixen entre els bancals, amagats entre pedres i argila, arrels de tarongers, oliveres, vinya o entre la terra remoguda després de ser treballada. Són peces humils, sense cap valor, però que ens expliquen la vida quotidiana dels qui van viure i treballar aquests paisatges abans que nosaltres. En els últims mesos, al Racó, la finca familiar, he trobat dos coberts enterrats, els quals a simple vista semblaven només dues peces velles, amb oxid verd degut al temps que han passat en condicions d'humitat. Però després de netejar-les, va aparéixer el seu color platejat tipic de l'alpaca, i la marca d’una fàbrica austríaca de principis del segle XX, probablement dels anys vint. Dos objectes fabricats al centre d’Europa que, per algun motiu, acabaren enterrats en el nostre hort. Ells han sigut la excusa per a parlar-vos hui sobre aquest tema I és ací on comença la ver...
