Daniya, Dénia i com el patricova ens demostra la responsabilitat d´época islámica front a l´especulació dels segles XX i XXI

Dénia, el PATRICOVA i la saviesa urbana d'Al-Àndalus

L’entrada de hui és més bé una reflexió, fruit d’una anècdota viscuda durant una de les últimes pluges intenses que van caure sobre la ciutat de Dénia. En aquell moment, tota la zona dels carrers La Via, Avinguda d’Alacant i el Saladar va quedar completament anegada. Però, curiosament, en arribar al carrer Quevedo, l’aigua drenava de forma molt eficient, deixant el carrer totalment transitable, creant una zona de transició entre la Dénia inundada i la que no.

Potser t’ha sonat alguna vegada aquest nom tan llarg o l’has sentit últimament a causa de la DANA que va afectar l'entorn de València al novembre de l’any passat: aquest és el PATRICOVA. Doncs bé, darrere d’aquest acrònim s’amaga una eina clau per al territori valencià: el Pla d’Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’Inundació.

I per a què serveix, exactament? Per a una cosa tan bàsica com saber en quins llocs hi ha més risc d’inundació i què podem fer per evitar problemes greus quan plou amb força. Perquè ací, a les comarques valencianes —i molt especialment a Dénia i la Marina Alta— ja sabem que quan arriba la gota freda o una DANA, més val estar preparats.

El PATRICOVA analitza el terreny, els rius, barrancs i zones baixes, i assenyala amb diferents graus de perillositat quines àrees són més inundables. A partir d’aquesta informació es poden planificar millor les ciutats, pobles i noves construccions, evitant posar en perill la gent i els seus béns. Això sí, el pla només és útil si s’aplica de veritat, perquè sobre el paper pot ser molt bonic... però si no s’executa, no serveix de gaire.

I què té a veure tot això amb el patrimoni i l’arqueologia de Dénia?

Doncs ací ve la sorpresa: la zona central de la ciutat de Dénia que el PATRICOVA considera fora de perill d’inundació coincideix, quasi exactament, amb el perímetre de la muralla islàmica medieval!

Sí, com ho sents. Aquesta coincidència no és una casualitat, sinó una causalitat històrica: en la planificació de la ciutat de Daniya, entre els segles X i XIII, ja es va tindre molt en compte l’orografia del terreny i el seu risc d’inundació. A més, en aquell temps es van desenvolupar importants sistemes de drenatge i evacuació d’aigües, tant pluvials com residuals. Cal tindre en conter que en el moment en que es porta a terme la ampliació de la muralla, suposa una gran despesa economica i de treball, tot i això sols s´amplia escasos 100 metres de diametre, cosa que creiem que es deuria a la imposibilitat de obrirla més i entrar en zona amb risc, tant per les posibles inundacions com per els efectes negatius de l´humitat en el tapial de les muralles. Un exemple de la gran capacitat tècnica i intel·ligència urbana de les societats andalusines que trobarem absent en els nostres dies.

Canal de drenatge trobada a les excavacions del fortí l´any 2023.

Tingueu en compte que el barri del Fortí i la medina islàmica —és a dir, la ciutat— estaven separats per complet per a deixar pas al riuet o sèquia del Saladar, actualment soterrada sota el passeig que porta el seu nom. Aquest barranquet era l’encarregat de drenar totes les aigües pluvials procedents tant de la medina com del Fortí, formant un espai marjalenc a l’actual zona de Torrecremada i desembocant a la mar, a l’alçada de l’actual edifici de la Rosaleda.

Una imatge val més que mil paraules

En la fotografia que vos compartim, podeu veure les zones d’inundabilitat del PATRICOVA superposades a una imatge satel·lital de Dénia. També hi hem traçat, de manera esquemàtica, les muralles islàmiques del segle XI i la seua ampliació al segle XII. La coincidència entre les àrees considerades segures i els límits de la ciutat emmurallada és més que evident. 

Les muralles marcaven en aquell moment el límit de la ciutat, ja que fora d’aquestes no es podia desenvolupar un urbanisme domèstic. La raó principal era la por davant un possible atac, així com la necessitat de deixar el camp visual i físic lliure per a la defensa del nucli urbà. De la mateixa manera, a l’interior de la muralla també es deixava un espai d’uns cinc metres de fondària sense construir, amb la finalitat de facilitar la mobilitat defensiva. Aquest corredor és el que coneixem com a pas de ronda.

Això ens demostra que el poder islàmic de l’època no només defensava la ciutat amb murs, sinó també amb criteris geogràfics i ambientals, evitant construir en zones perilloses. Una lliçó d’urbanisme històric que, al segle XX —amb l´ anomenat desarrollismo franquista— i sobretot durant el boom immobiliari dels anys 2000 fins a la crisi de 2007, va ser dinamitada de manera brutal. Es va construir en zones totalment inundables, amb un alt risc que s’ha intentat mitigar mitjançant grans obres públiques, com els col·lectors de Joan Fuster o l’avinguda de les Indústries. Tot i això, continuem patint nombroses incidències cada vegada que la pluja ens visita de manera agressiva.