LES PARTIDES RURALS DE DÉNIA. UN REFLEX DEL PASSAT ALS TOPÒNIMS LOCALS (Volum I)

L’article de hui és una breu revisió divulgativa d’algunes de les partides més conegudes de Dénia, amb la finalitat que entenguem que els topònims locals són un reflex de la història de la nostra ciutat. Anem a ubicar cronològicament la creació d’aquests noms i a entendre’n la causalitat.

Els noms de les partides rurals de Dénia són molt més que simples etiquetes geogràfiques: són fragments de memòria col·lectiva que ens defineixen com a poble, claus per entendre com era —i com ha evolucionat— el nostre paisatge i el nostre passat. Cada nom guarda una història: alguns ens parlen de les formes del terreny, d’antigues activitats agrícoles hui desaparegudes o de la presència de l’aigua, tan preuada en aquells temps i tan malgastada en l’actualitat; altres, de les persones que habitaren aquestes terres o dels déus i sants als quals es venerava.

Recórrer la toponímia de Dénia és com obrir un llibre viu d’història local, escrit a peu de camí, entre bancals i alqueries. En un moment en què el creixement urbà i la pèrdua de llaços amb el territori amenacen amb esborrar aquestes paraules antigues, és més important que mai recuperar-ne el significat i reivindicar el valor patrimonial que contenen.

En aquest article, explorem l’origen i el sentit dels noms de les partides rurals de Dénia i com ens ajuden a entendre millor qui som, d’on venim i quin paisatge hem heretat. Dit això, comencem.

Partida  Bovetes / boveta: 

Contràriament al que podria pensar-se, Les Bovetes no té res a veure amb els bous, sinó amb una planta: la bova (o boga), una herba aquàtica robusta i esvelta que creix als marges de zones humides, marjals i bassals pròxims a la mar. El nom “Bovetes” és un diminutiu que fa referència a petits espais on aquesta vegetació abundava.

La bova va ser, durant segles, un recurs fonamental per a la vida quotidiana dels habitants del litoral valencià. S’utilitzava per a fer cadires, estores, cordes i mil objectes més. Així, les zones on creixia prenien nom d’aquesta planta, i Les Bovetes esdevé un topònim descriptiu d’un territori marjalenc, de sòl humit i amb una vida vegetal exuberant.

Exemple de plantes de  Bova o Boga en una zona de  marisma

Fins ben entrat el segle XX, la partida de Les Bovetes era un espai natural i agrícola, amb horts, marjals i camins de terra —els assagadors— que arribaven fins a la mar. A partir dels anys seixanta, i sobretot durant les dècades dels setanta i vuitanta, es va iniciar la urbanització del litoral nord de Dénia. Les Bovetes va passar de ser un paratge de boga i tarongers a una zona residencial i turística profundament transformada per al benefici d’uns pocs.

Malgrat la desfiguració del paisatge, el nom ha perviscut. Hui en dia, la platja de Les Bovetes continua sent un dels principals referents de la costa de Dénia, i conserva en el seu nom una pista del paisatge viu que un dia va ser.

Les Rotes / La Rota: 

Aquesta partida, situada a l’extrem sud del terme de Dénia, és sinònim de cales de roca, aigües cristal·lines i xalets arrapats a la muntanya. Però el seu nom ens parla d’una altra cosa: de l’esforç, de la suor, de la sang, i de la relació profunda dels nostres avantpassats amb la terra.

El mot “rota” prové del llatí rupta, que vol dir terra trencada, roturada. És a dir, una zona que ha sigut oberta al conreu després d’haver estat boscosa o silvestre. Així, Les Rotes serien, en origen, les terres que els nostres avantpassats van obrir a mà per poder conrear, com una forma de guanyar-se la vida. En el cas de les finques de famílies benestants, aquesta roturació podia representar també una gran inversió econòmica, especialment durant l’època d’esplendor de la pansa.

No tenim massa informació documentada sobre els primers conreus en aquesta zona de la ciutat, però la quasi inexistent aparició de jaciments romans o islàmics ens fa pensar en una roturació tardana, probablement vinculada al procés de repoblació mallorquina del segle XVII, quan s’atorguen noves terres per cultivar i habitar.

Exemple de llaurador trencant la terra  roja argilosa amb gran quantitat de pedra com la que podem trobar a  les Rotes

De fet, el paral·lel més interessant que trobem per entendre aquest topònim el tenim a Mallorca, on també hi ha moltes zones conegudes com "rotes". Es tracta de terres de conreu difícil, de poca fertilitat i de sòl dur, sovint pedregós, que eren arrendades a gent de classe humil perquè les treballaren. Aquestes parcel·les solien incloure petites casetes, senzilles i aïllades, on es podia viure mentre es conreava la terra.

Aquest model d’aprofitament agrícola, basat en la roturació de zones marginals per part de les classes populars, encaixa molt bé amb el paisatge original de Les Rotes de Dénia. Si bé hui és una zona privilegiada i molt cotitzada, el seu nom ens recorda que fou, en origen, una terra guanyada a la muntanya amb esforç, i probablement ocupada de manera modesta abans de la transformació turística del segle XX.

Les Vessanes: 

El topònim “Les Vessanes” té un origen molt interessant: prové de la “vesana”, una antiga unitat de mesura agrària. Aquesta mesura s’utilitzava per calcular la superfície de terra que es podia llaurar en mitja jornada amb un parell de bous o mules. No era exacta, ja que variava segons la regió, però normalment equivalia a entre 2.000 i 3.000 metres quadrats.

El nom de “Les Vessanes” ens indica, per tant, un espai dividit en parcel·les d’aquest tipus, probablement de manera sistemàtica i dins del context d’un repartiment de terres. Ara bé, ens manca documentació per poder confirmar-ne la cronologia exacta.

Es baralla la possibilitat que aquest repartiment corresponga o bé a l’assignació de terres després de la conquesta cristiana (segle XIII), o bé a la redistribució posterior entre els repobladors mallorquins després de l’expulsió dels moriscos (principis del segle XVII).

Exemple de llaurada amb dos bous entre fileres de vinya

Fins ben entrat el segle XX, Les Vessanes era una extensa partida d’horta tradicional, regada per les sèquies de la Junta de Regants de Dénia, també coneguda com la séquia de Pedreguer. S’hi conreaven tarongers, figueres, vinyes, cereals i llegums, aprofitant la fertilitat d’unes terres ben treballades i pròximes a la ciutat.

Era una zona agrària viva, amb casetes de camp, motors de reg i camins de terra que recorrien els bancals. Un paisatge d’horta tradicional  i fèrtil, que connectava la ciutat amb el món rural que l’alimentava.

Tot això ha anat degradant-se amb el pas del temps, a mesura que l’agricultura entrava en declivi i la pressió urbanística s’anava menjant part del seu territori. Hui, encara en queden vestigis —alguns camps, séquies i camins— i gent valenta que encara treballa la terra i produeix hortalissa  per al poble,  però la transformació ha sigut profunda, i l’horta de Les Vessanes ja no és la que va ser en els últims segles.

Els campussos: 

El topònim “Campussos” prové del mot “camp”, acompanyat d’un sufix plural i afectiu: “-us” o “-ussos”. Aquest tipus de sufix és molt típic del valencià tradicional i de la toponímia oral, i sovint s’utilitza per a referir-se a camps molt compartimentats i de petites dimensions, destinats a una economia familiar i a petita escala.

Aquesta partida dista molt de les que hem destacat anteriorment, ja que es tracta d’un espai de cultiu totalment de secà, sense accés a les grans xarxes de regadiu. Les parcel·les solien comptar amb petites casetes amb aljub, on es recollien les aigües pluvials com a única forma de disposar d’aigua per a la vida quotidiana. Era, doncs, una agricultura austera, adaptada a les condicions del terreny i al clima, que requeria constància, estalvi i molta experiència.

Ramat de ovelles pasturant entre ceps  de vinya a l hivern

En aquesta partida hi convivien el cultiu de la vinya, l’ametller, la figuera i altres cultius minoritaris amb la ramaderia extensiva. Encara avui podem trobar algunes ruïnes de corrals, que servien per estabular els ramats d’ovelles i cabres que pasturaven lliurement per la zona.

Aquests ramats contribuïen a mantenir neta la maquia del Montgó i els camps de vinya durant l’hivern, evitant l’excés de vegetació i ajudant, de forma natural, a l’equilibri del paisatge agrícola i forestal.

Els noms de les partides rurals de Dénia com Les Bovetes, Les Rotes, Les Vessanes, Campussos, etc no són només topònims: són fragments de la nostra memoria com a poble, d’una manera d’habitar i entendre el territori que ha anat desapareixent sota l’asfalt, el formigo i la desmemòria.

Hui, en un moment de creixement urbà accelerat i de desconnexió amb el món rural, conèixer i reivindicar la toponímia local és una forma de resistència i de memòria. És una manera de reconnectar amb allò que érem, entendre com hem arribat fins ací i plantejar-nos quin paisatge volem heretar o deixar.

Continuarem amb altres partides pròximament!