La Ermita de Sant Joan

-

 La ermita de Sant Joan se sitúa en la falda del Montgó, es una ermita de planta rectangular y de pequeñas dimensiones, pertenece a la tipología llamada ermitas de conquista, ya que se llevaron a cabo en el contexto de la conquista cristiana frente a los musulmanes, de forma que construyeron una serie de ermitas para cristianizar el territorio ocupado. Esto dataria la construcción de la ermita en el siglo XIII, demostrado muy bien por la planta central del templo, con un claro estilo gótico , mediante un techo a dos aguas soportado por arcos apuntado de piedra tosca



Lo más destacable de la ermita es su fachada principal, esta pertenece a una reforma del siglo XVI, y se trata de un atrio formado por tres arcadas, una principal con arco de medio punto y dos laterales, construidos mediante dinteles se piedra arenisca o tosca. Este atrio sigue el modelo serliano del renacimiento, en honor al teórico renacentista Sebastiano Serlio.

Mas tarde, en el siglo XVIII se le dotara de una espadaña con campana, muy típica de las ermitas rurales valencianas.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

MORIR A LA DÉNIA DEL SEGLE XI. EL MÓN FUNERARI A TRAVES DE LA IA

-
Imagen
L’entrada d’avui és la primera d’una sèrie amb la qual volem fer evident que, sovint, una imatge val més que mil paraules. Des de fa uns mesos, hem començat a treballar amb allò que s’anomena intel·ligència artificial. Considerem necessari modernitzar-nos i aprofitar tot allò de positiu que ens ofereix aquesta revolució tecnològica, sobretot en el nostre camp del patrimoni i arqueologia.. Així doncs, hem combinat els coneixements obtinguts a partir de les diverses excavacions arqueològiques realitzades al nucli històric de Dénia durant els darrers anys amb els textos i documents que ens il·luminen sobre un dels moments més esplendorosos de la nostra ciutat: la Dāniya andalusina, capital de la Taifa de Dénia. Dit això, el tema que ens ocupa avui és el món funerari islàmic, que es va desenvolupar a Dénia entre els segles IX i XIII. Comencem amb una breu explicació del ritu funerari islàmic. Durant la dominació islàmica (segles VIII al XV) a al-Àndalus, el ritu funerari seguia els princip...
Leer más

ELS FORNS DE CALÇ, ELS GRANS OBLIDATS DE LES NOSTRES MUNTANYES

-
Imagen
L’entrada de hui és un poc improvisada, ja que és el resultat del descobriment d’un forn de calç en el cor de la Marjal de Pego-Oliva. Des de fa uns anys, hem intentat recopilar una base documental dels diferents forns que es troben a les muntanyes de la Marina Alta, com a últim recurs abans de la seua total desaparició. A causa de la seua difícil ubicació i el poc interès per part de l’administració, molts estan caient en l’oblit. Els forns de calç són estructures tradicionals utilitzades durant segles, amb una tècnica que ha variat ben poc al llarg del temps. Com sabreu, la pedra calcària és molt abundant a les muntanyes de la Marina Alta, i aquests forns permetien obtenir calç viva (òxid de calci) a partir de pedra calcària (carbonat de calci). Aquest procés, conegut com a calcinació, consisteix a escalfar la pedra a altes temperatures per descompondre-la en calç viva i diòxid de carboni. Aquesta és la funció del forn. Construcció del forn de calç Tradicionalment, els forns de cal...
Leer más

Quan les pedres parlen. La inscripció de la torre del llavador

-
Imagen
A la entrada de hui presentem una inscripció que, sovint, passa desapercebuda pels vianants que passegen per la ronda de les muralles. Aquesta requereix una observació molt atenta del parament de la Torre del Llavador, i, de fet, fins i tot parant-se a observar-la, és força complicat interpretar el missatge que les lletres gravades a la pedra volen transmetre. Per això, mitjançant una anàlisi i transcripció de la mateixa, us portem hui el seu significat. Esperem que, quan passeu davant la torre, la busqueu! Cal dir que no som els primers a transcriure aquesta inscripció. La primera publicació sobre l'existència d'aquesta data de l'any 1985, en un treball monogràfic sobre el Castell de Dénia (lvars i Gisbert, 1985: 55-63). Més tard, l'any 1995, es publica la seva transcripció i anàlisi a la revista Estudis Castellonencs (Algarra, 1995) mes tard tambe publicada al llibret informatiu sobre el castell de Denia, el 2013. En aquesta, s'analitza la inscripció, formada pe...
Leer más