Molins de Xàbia

-


Ens trobem als Molins de Xàbia, un dels punts més emblemàtics del Cap de Sant Antoni i parada obligatòria per a molts visitants. La seua monumentalitat, unida a les espectaculars vistes panoràmiques de Xàbia i la seua vall, converteix aquest lloc en un autèntic balcó natural sobre la Vall de Xàbia i el Mediterrani.

Els molins de vent de Xàbia formen un conjunt de fins a onze estructures de planta cilíndrica, construïdes en maçoneria amb morter A l’interior albergaven el complex mecanisme que permetia moldre el gra de cereal i transformar-lo en farina, el qual ningun d´ells conserva ja.

Amb el pas del temps i l’arribada de nous sistemes de mòlta, aquests molins van quedar en desús, però hui en día continuen sent un testimoni del passat agrícola de Xàbia i un patrimoni digne de conservar.



El Funcionament dels Molins de Xàbia

Els molins de vent de Xàbia, construïts entre els segles XIV i XVIII, aprofitaven la força del vent per a moldre el gra i convertir-lo en farina. Aquests molins estaven situats en punts elevats, com la Plana del Cap de Sant Antoni, per tal de captar millor els corrents de vent dominants.


El mecanisme dels molins funcionava gràcies a un eix central de fusta que estava connectat a les aspes exteriors. Quan el vent bufava, les aspes giraven i transmetien el moviment a aquest eix, el qual, a través d’un sistema d’engranatges de fusta de carrasca o d’alzina, feia girar les moles de pedra situades a l’interior.


L’estructura del molí es dividia en tres plantes. A la planta baixa es trobava l’entrada i s’emprava com a magatzem, on es guardava el gra per a la mòlta i la farina ja obtinguda. A la planta intermèdia vivia el moliner, que s’encarregava de controlar tot el procés i assegurar-se que la mòlta es feia correctament. Finalment, a la planta superior es trobava el mecanisme de rotació, que permetia ajustar l’orientació de les aspes segons la direcció del vent.




Ilustració de l´enginy del molí de vent. Font: https://vientosdemastia.wordpress.com/2018/11/02/mecanismo-de-los-molinos-de-vela-latina/



Amb l’arribada de nous sistemes industrialitzats al segle XIX, aquests molins van caure en desús, de la mateixa forma que el propi conreu del cereal va ser completament abandonat per plantar vinyes i, mes avant, tarongers, però hui en dia continuen sent un símbol del passat agrícola de Xàbia i un element patrimonial de gran valor.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

MORIR A LA DÉNIA DEL SEGLE XI. EL MÓN FUNERARI A TRAVES DE LA IA

-
Imagen
L’entrada d’avui és la primera d’una sèrie amb la qual volem fer evident que, sovint, una imatge val més que mil paraules. Des de fa uns mesos, hem començat a treballar amb allò que s’anomena intel·ligència artificial. Considerem necessari modernitzar-nos i aprofitar tot allò de positiu que ens ofereix aquesta revolució tecnològica, sobretot en el nostre camp del patrimoni i arqueologia.. Així doncs, hem combinat els coneixements obtinguts a partir de les diverses excavacions arqueològiques realitzades al nucli històric de Dénia durant els darrers anys amb els textos i documents que ens il·luminen sobre un dels moments més esplendorosos de la nostra ciutat: la Dāniya andalusina, capital de la Taifa de Dénia. Dit això, el tema que ens ocupa avui és el món funerari islàmic, que es va desenvolupar a Dénia entre els segles IX i XIII. Comencem amb una breu explicació del ritu funerari islàmic. Durant la dominació islàmica (segles VIII al XV) a al-Àndalus, el ritu funerari seguia els princip...
Leer más

ELS FORNS DE CALÇ, ELS GRANS OBLIDATS DE LES NOSTRES MUNTANYES

-
Imagen
L’entrada de hui és un poc improvisada, ja que és el resultat del descobriment d’un forn de calç en el cor de la Marjal de Pego-Oliva. Des de fa uns anys, hem intentat recopilar una base documental dels diferents forns que es troben a les muntanyes de la Marina Alta, com a últim recurs abans de la seua total desaparició. A causa de la seua difícil ubicació i el poc interès per part de l’administració, molts estan caient en l’oblit. Els forns de calç són estructures tradicionals utilitzades durant segles, amb una tècnica que ha variat ben poc al llarg del temps. Com sabreu, la pedra calcària és molt abundant a les muntanyes de la Marina Alta, i aquests forns permetien obtenir calç viva (òxid de calci) a partir de pedra calcària (carbonat de calci). Aquest procés, conegut com a calcinació, consisteix a escalfar la pedra a altes temperatures per descompondre-la en calç viva i diòxid de carboni. Aquesta és la funció del forn. Construcció del forn de calç Tradicionalment, els forns de cal...
Leer más

Quan les pedres parlen. La inscripció de la torre del llavador

-
Imagen
A la entrada de hui presentem una inscripció que, sovint, passa desapercebuda pels vianants que passegen per la ronda de les muralles. Aquesta requereix una observació molt atenta del parament de la Torre del Llavador, i, de fet, fins i tot parant-se a observar-la, és força complicat interpretar el missatge que les lletres gravades a la pedra volen transmetre. Per això, mitjançant una anàlisi i transcripció de la mateixa, us portem hui el seu significat. Esperem que, quan passeu davant la torre, la busqueu! Cal dir que no som els primers a transcriure aquesta inscripció. La primera publicació sobre l'existència d'aquesta data de l'any 1985, en un treball monogràfic sobre el Castell de Dénia (lvars i Gisbert, 1985: 55-63). Més tard, l'any 1995, es publica la seva transcripció i anàlisi a la revista Estudis Castellonencs (Algarra, 1995) mes tard tambe publicada al llibret informatiu sobre el castell de Denia, el 2013. En aquesta, s'analitza la inscripció, formada pe...
Leer más