El castell d’Ambra: La fortalesa islàmica que va protegir tota una vall

 

Dominant la Vall de Pego des dels seus 264 metres d’altitud i amb una vista de 180 graus, el Castell d’Ambra és una de les fortificacions medievals més singulars de la Marina Alta.  Allò que el diferència d’altres castells és que va tindre una vida molt curta, es a dir, sols trobem dos fases constructives; la musulmana que ve sent la principal i una reforma no masa visible ja baix el domini cristià.

Construït en els darrers anys del domini musulmà d’al-Andalus, va ser concebut com un refugi per a la població musulmana davant l’avanç de la conquesta feudal i, en menys de seixanta anys, va quedar abandonat, degut a que amb la conquesta cristiana va perdre el seu valor com a fortalesa en un context de pau duradera.

Malgrat el seu estat ruïnós i l´abandó total en que es troba, les diferents excavacions arqueològiques han aportat molta llum sobre la construcció i ús d´ aquest Hisn i l´han convertit en una de les claus per entendre els últims anys del domini islàmic al territori valencià.

Un castell nascut de la por

Durant molts anys es va pensar que el Castell d’Ambra havia estat construït entre els segles IX i XI, en epoca califal i taifa. No obstant això, les excavacions arqueològiques desenvolupades des de 1993 demostraren una realitat molt diferent, molt més tardana.

Segons Javier Martí, un dels arqueòlegs que més ha estudiat la fortalessa, Ambra és un “castell de la por”, es a dir, una fortificació construïda a començaments del segle XIII davant l´ imminent atac per part dels dels exèrcits feudals cristians, liderats per Jaume I. No era un castell senyorial, sinó una infraestructura comunitària destinada a protegir la població rural en cas d’atac.

Quan parlem del castell d´Ambra com a refugi de les poblacions properes, parlem de les diferents alqueries que formaven la vall de Pego, petits llogarets formats per diferents clans familiars que es dedicaven al conreu de la terra fertil i la ramaderia extensiva a la muntanya, algunes d´elles eren Atzúvia, Atzahila, Atzaneta, Benixat, Benigani, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona o Beniçuleima, noms que la gent de Pego coneix molt bé per haver perviscut al pas del temps donant nom a algunes partides rurals del terme.

Aquest sistema territorial era característic d’al-Andalus: les famílies vivien disperses en les alqueries, però en moments de guerra o perill es refugiaven darrere les muralles dels castells, que tenien la doble funció de protegirlos i de exercir el poder i l´administració de l´estat, sobretot en el pagament dels tributs.

Una de les grans aportacions de les excavacions fou demostrar que Ambra no era únicament un recinte emmurallat, sino que el seu interior contenia un urbanisme complexe, del que encara podem trobar moltes restes quan ens trobem al seu interior.

Al seu interior existiren aproximadament una vintena d’habitatges escalonats aprofitant la roca natural, construïts amb tàpia, morter de calç i pedra.

Entre les estructures conservades destaquen:

- El doble recinte emmurallat; Muralla i Barbacana. La barbacana era una muralla amb la mateixa tecnica constructiva que la principal pero amb menys altura, i tenia la funció que ser un primer obstacle en cas d´atac enemic i parar els aparells i escales en cas de que intentaren penetrar la fortalesa. 

- Torres rectangulars.

- Un complexe sistema d’accés amb doble porta i cos de guàrdia, amb un angle de 90 graus per obstaculitzar l´entrada de la cavalleria, destacant el bon estat en que es troben les dues entrades, conservant tots els seus elements caracteristics.

- Un gran aljub de 12 × 3 metres destinat a recollir l’aigua de pluja i així poder resistir en cas d´asedi per part dels cristians sense dependre de l´exterior.

Aquest conjunt converteix Ambra en un dels exemples més complets de fortificació andalusina tardana conservats al País Valencià.

El castell i les revoltes d’Al-Azraq

Després de la conquesta cristiana, el castell no tingué un paper destacat en les operacions militars inicials, però sí durant les revoltes mudèjars liderades per Al-Azraq.

Jaume I mantingué una petita guarnició al castell, nomenant diversos responsables entre 1268 i 1271, com Arnau de Romaní, Bonanat de Guia o Pere de Marcén.

La documentació mostra que el rei destinava soldats permanents a la fortalesa, prova que encara es considerava un enclavament estratègic degut a la seua funció d´enllç entre la costa i la muntanya controlada per el cabdill dels ulls blaus.

El naixement de Pego i l’abandonament d’Ambra

La història del castell canvià definitivament quan la Corona decidí fundar una nova vila cristiana al pla.

Les cartes de poblament de 1279 i, sobretot, la de 1286 impulsaren la construcció de la nova vila emmurallada de Pego sobre l’antiga alqueria d’Uxola.

Els habitants abandonaren progressivament el castell, reutilitzant fins i tot part de la fusta de les seues cases per construir la nova població.

En només unes dècades, Ambra havia perdut tota la seua funció militar i quedava convertit en una ruïna.

Les excavacions arqueològiques

Les campanyes arqueològiques iniciades el 1993 canviaren completament la interpretació del jaciment.

Entre les troballes més destacades aparegueren:

●     Un conjunt de monedes de bronze del regnat de Jaume I

●     Abundant ceràmica andalusina i dels primers anys de domini cristià;

●     Les restes dels habitatges;

●     El sistema defensiu complet;

●   Una estructura que inicialment va ser interpretada com un mihrab però que, després de les excavacions, es creu que podria correspondre a una petita ermita cristiana amb una pila baptismal.

Estructura ovalada i desorientada amb els murs que es va interpretar com a Mihrab de mesquita musulmana, i més tard com a pila baptismal d´una capella cristiana.

El turó d’Ambra no fou ocupat únicament durant l’edat mitjana pels musulmans i cristians, sinó que la seua posició estratègica per a controlar la vall de Pego ja provoca un poblament des d’antic.

Al seu entorn també se situa un jaciment de cronologia ibèrica que per la dispersió de materials sembla coincidir amb el lloc del castell, i ser d'una grandària considerable.

La seua posició privilegiada sobre tota la vall explica aquesta continuïtat d’ocupació al llarg de la història.

Un patrimoni que mereix més reconeixement

En l’actualitat el Castell d’Ambra continua dominant la Vall de Pego amb la mateixa presència que fa huit segles, el recinte de muralles es troba en bones condicions a causa de la duresa del Tapial i el seu interior també conserva gran part de l’urbanisme original, a falta d’una intervenció que traga a la llum les estructures d’habitat i les consolide per a la seua museïtzació.

La posició que ocupa el castell a escassos kilòmetres de Pego i la seua monumentalitat el converteixen en una oportunitat per posar-lo en valor i crear una oferta cultural de gran atractiu per al poble, cosa indispensable si volem diferenciar-nos del turisme de baix cost i de platja que trobem a la costa. Esperem que a poc a poc les administracions vagen desbloquejant la situació d'abandó que sofreix la fortalesa.

Visitar-lo és comprendre com vivien les comunitats rurals musulmanes, com s’organitzava el territori abans de la conquesta de Jaume I i com va nàixer l’actual vila de Pego, esperem que el visiteu prompte i sobretot que el respecteu.