Oliva en la cort dels Mèdici: la petjada d’una vila valenciana en els mapes del Palazzo Vecchio de Florència

Al cor de Florència s’alça el Palazzo Vecchio, un dels edificis més emblemàtics de la història política de la ciutat. Construït entre finals del segle XIII i començaments del XIV com a seu del govern, amb el final de la republica florentina el palau es convertí també en un dels grans escenaris de representació del poder de la família més important del renaixement italià, els Mèdici. L’any 1540, Cosme I de Mèdici va establir la seua residència en aquest palau i va portar a terme una profunda transformació dels seus espais, concebuts per a poder expressar l’autoritat i el prestigi de la familia de banquers que controlava Florència, tot aquest projecte va estar baix la direcció del arquitecte Giorgio Vasari.

Recreació de Cosme I de Medici visitant la sala de mapes 

Entre les seues estances més singulars, deixant a una banda la magnifica estança del saló dels Cinc-cents, destaca la Sala delle Carte Geografiche, coneguda com la Sala dels Mapes. Aquest espai ens transporta a una època en què el coneixement geogràfic constituïa una ferramenta fonamental per a les grans families europees. Representar i cartografiar el món significava conéixer els territoris, les ciutats, i sobretot les rutes comercials que tants diners estaven generant en aquell moment.

Sala de mapes del Palazzo Vecchio de Florència.

La Sala dels Mapes: una representació del món conegut

La sala conserva un extraordinari conjunt de mapes pintats sobre posts de fusta, integrats en uns grans armaris de fusta de noguera amb relleuus de gran complexitat. El projecte es desenvolupà durant la segona meitat del segle XVI,. entre 1564 y 1571, sota el patrocini de Cosme I, amb la participació dels cosmògrafs Egnazio Danti i Stefano Bonsignori i del fuster Dionigi di Matteo Nigetti.

Els mapes representen diferents territoris del món conegut en aquell moment, amb els seus accidents geogràfics, poblacions, costes i vies de comunicació. El conjunt constitueix un testimoni excepcional de la cartografia renaixentista i de l’interés de les corts italianes per reunir i ordenar informació sobre els espais geogràfics i les seues posibilitats de negoci.

Entre aquests panells n’hi ha un dedicat a la península Ibèrica, identificat amb el títol La Spagna. I és precisament en aquest mapa on trobem un detall que ens connecta directament amb la història de les nostres terres: la presència d’Oliva.

La Vila d’Oliva a Florència

En observar de prop el mapa de La Spagna, descobrim, a la costa oriental de la península, al Regne de València, el nom d’Oliva, segons la lectura de la inscripció que apareix en el panell.

Detall del mapa on trobem Oliva entre Dénia i Gandia

Trobar el nom d’aquesta vila en una obra cartogràfica conservada en un dels palaus més importants de la Florència dels Mèdici és una sorpresa que convida a mirar la història local des d’una perspectiva més àmplia. El fet que trobem Oliva en un mapa italià del segle XVI ens ha de fer reflexionar sobre la importància d’aquesta vila en la geopolítica d’aquell moment.

Què feia que Oliva figurara en un mapa elaborat a Itàlia durant el segle XVI? Quina importància tenia aleshores aquesta població del Regne de València? I fins a quin punt la seua presència responia a la rellevància política i econòmica que havia assolit durant els segles anteriors?

El mapa, per si mateix, no permet donar una resposta a aquestes preguntes ni demostrar l’existència d’una relació directa entre la vila i la cort florentina. Tanmateix, constitueix un punt de partida magnífic per a recordar el protagonisme que Oliva havia adquirit en la història valenciana. En definitiva, el farem servir com a casus belli per a recordar gestes passades.

Oliva al segle XVI: una vila senyorial i pròspera

Durant els segles XV i XVI, Oliva fou el centre d’un important senyoriu nobiliari vinculat a la família dels Centelles, originaris de Catalunya però amb una rama ben establida al regne de València amb la conquesta de Jaume I. El títol de comte d’Oliva fou concedit per Alfons el Magnànim a Francesc Gilabert de Centelles l’any 1449, i la vila es convertí en una de les principals residències del llinatge.

Entre els seus membres destaca Serafí de Centelles, comte d’Oliva i personatge vinculat als cercles nobiliaris, polítics i culturals valencians de finals del segle XV i començaments del XVI. 

Durant aquest període, la vila experimentà una notable transformació urbana, amb la construcció i monumentalització del palau comtal i diverses intervencions en les seues muralles defensives, tot això finançat amb la quantitat de rendes que estava arreplegant el comtat amb el cultiu de la canyamel i el monopoli de l´enginy, que aprofitem per recomar-vos la visita a aquest edifici, rehabilitat i posat en valor des de fa uns anys a la ciutat d´Oliva.

Recreació de l´enginy d´Oliva on es processava la canyamel

L'edifici més important i representatiu del poder d'aquesta nissaga és el palau dels Centelles, que estava ubicat al casc històric d'Oliva fins que va ser venut a peces i les seues restes van ser parcialment enderrocades a principis del segle XX. Aquest edifici d’estil gòtic amb elements renaixentistes fou una de les grans manifestacions arquitectòniques del poder nobiliari valencià. Les seues dimensions i riquesa decorativa reflectien l’ambició d’una família que aspirava a consolidar la seua posició dins de la noblesa de la Corona d’Aragó, amb la intenció d'incorporar al seu palau les últimes modes arquitectòniques i artístiques. Així podem veure-ho en les restes que s'han pogut documentar, com són els teginats de fusta pintada, els relleus dels arcs conopials i els algeps a la romana.

Recreació del Palau comtal d´Oliva. Font: Ajuntament d´Oliva

Aquesta importància no era únicament política. Oliva també destacava per la seua activitat econòmica, especialment pel cultiu de la canyamel i la producció sucrera, que durant els segles XV i XVI tingueren un paper destacat en l’economia de la Safor. Els camps de canyamel, els enginys i les xarxes comercials contribuïren a generar riquesa i a connectar la comarca amb circuits mercantils més amplis, entre els més importants podem trobar Castella, Flandes, Alemanya i Itàlia, es a dir, segurament el sucre dels Centelles es mouria com a producte de luxe entre les corts italianes, inclosa la Florentina.

Així, la vila reunia diversos elements que expliquen el seu protagonisme històric: un llinatge nobiliari poderós, una arquitectura senyorial destacada i una economia agrícola i comercial molt pròspera.

Cal dir que el llinatge dels Medici a Florència i els Centelles a Oliva són quasi contemporànis, i que tot i no poder teixir una relació total entre tots dos, el que esta clar és que van ser dues nissagues que van arribar al més alt nivell de poder politic i econòmic als seus territoris, i concebien l´art i l´arquitectura com una forma de demostració de poder front a altres families nobiliaries del moment. 

La presència d’Oliva en el mapa ens demostra que en el moment en que es Cosme de Medici mana construir la sala de mapes, aquesta vila te una gran importància en la política i  economia valenciana del moment, el seu nom formava part de la representació geogràfica de la península Ibèrica que es conservava en una de les grans corts italianes del Renaixement.

Contemplar hui aquesta inscripció al Palazzo Vecchio és una invitació a recuperar la història d’una vila que, durant segles, tingué un paper destacat.

De vegades, un simple topònim en un mapa antic és suficient per a obrir una finestra al nostre passat. I, en aquest cas, la finestra s’obri des de Florència cap a Oliva: una vila valenciana que, en ple segle XVI, ja formava part de la geografia que els cartògrafs europeus consideraven digna de ser representada.